Una mirada impassible

És inevitable que els mitjans de comunicació hagin establert tota una sèrie unes pautes per identificar què és notícia dins l’interminable ventall d’esdeveniments que protagonitzen els 7.000 milions de persones que ocupen la terra: prioritzar els fets més innovadors o analitzar la rellevància social i l’interès públic que pugui tenir. Així doncs, els tràgics esdeveniments que han tingut lloc els darrers dies als EEUU, concretament a Boston, on 2 persones han mort i 170 han resultat ferides a causa d’un atemptat terrorista, són un fet noticiable, igual que tots aquells en què una persona mor a mans de l’odi, la rancúnia, la venjança, l’interès… Però és evident, i cal que quedi clar que no pretenc restar importància a aquest esdeveniment, que se n’ha fet tant ressò perquè ha tingut lloc precisament on ha succeït. Per altra banda, sóc totalment conscient de que no hi ha altre remei que escollir una fracció ínfima dels temes que abordar, però considero que cal tenir present alhora de llegir les portades dels diaris sempre presidides per uns temes recurrents que altres esdeveniments d’igual rellevància social estan tenint lloc en altres punts del món sense que se’n faci la cobertura periodística que els hi correspon.

Sense anar més lluny, estem obviant el que probablement sigui el major problema i el que té més rellevància social de la humanitat, la qual, per permetre’l hauria de deixar de considerar-se humana: milions de persones estan morint de fam diàriament i el pitjor és que en múltiples casos es deu a una greu falta de voluntat política de resoldre el problema. Segons les explicacions a classe del professor d’economia de la UAB Arcadi Oliveres, la FAO, l'Organització de les Nacions Unides per l'alimentació i l'agricultura, va determinar que si es recollissin 5.000.000.000 de dòlars anuals i es dugessin a terme les inversions necessàries, es podria eradicar la fam mundial, però els estats es van negar a aportar aquesta quantitat de diners. En canvi, quan el 15 de setembre de 2007 Lehman Brothers va caure als Estats Units, es va fer una injecció de liquiditat a aquest banc de 46.000.000.000 de dòlars. És a dir, per dur a terme el rescat de Lehman Brothers es van trobar 92 cops els diners que no apareixien per enlloc per acabar amb la gana.

Tothom creu ser conscient d’aquest problema, però la realitat és que continuem impassibles davant la permissió de milers de morts evitables, és a dir, davant de vertaders assassinats. Per la seva banda, els mitjans de comunicació, el 4rt poder, amb una capacitat d’impacte sobre la societat abromadora, decideixen obviar aquesta realitat, que per falta de novetat passa a ser una certesa incòmoda vergonyosament silenciada, quan en realitat cada dia tots els mitjans haurien de dedicar un espai a incidir en què s’està cometent un crim contra la humanitat de forma flagrant.

Enfront aquesta pèrdua de confiança i credibilitat, què ens queda? Doncs irremeiablement, conèixer com funcionen els mitjans de comunicació i consumir-los responsablement, sent plenament conscients de que el que es publica, malauradament, no és un retrat fidel del món on vivim. En part perquè és absolutament impossible aconseguir-ho, però també perquè responen a certs interessos que eviten que alguns indicadors que servirien per aproximar-nos a aquest món tinguin la difusió que mereixerien. Per tant, cultivem-nos, construïm a través del consum de la major varietat de mitjans i fonts d’informació possibles un retrat propi del nostre entorn.

<<Mi religión es la educación que libera, iguala y enriquece a todo el que la practica>>