dijous, 9 de maig de 2013

Sobre petits i grans comerciants (1): Preocupacions


La profunda crisi política, cultural, social i econòmica que patim ha arribat ja a tots els estrats de la societat. En termes econòmics, l’activitat de la gran majoria de ciutadans s’ha vist ressentida per la recessió i, per tant, també la dels petits comerciants, la subsistència dels quals depèn directament de la capacitat adquisitiva de la resta de la població. Aquest fenomen no deixa indiferents tampoc als empresaris d’Alfarràs. Aquesta localitat del Segrià té un teixit comercial força ampli que ofereix tot tipus de productes i serveis en proporció amb les menys de 3.300 de persones que hi viuen. Gràcies a això, ha atret durant anys a veïns de poblacions properes, com Baldellou, Camporrells, Albelda, Almenar o Alguaire. Però com és natural, la crisi ha reduït de forma dràstica el nombre de persones que hi acudeixen i ja han estat diversos establiments del poble els que han hagut de tancar les seves portes. Donat que aquest sector influeix directament en la creació de llocs de treball, i també en el creixement econòmic d’un país, és molt important que es procuri fomentar el manteniment i la creació d’empreses. Per aquest motiu, exposem una llista d’alguns dels reptes que molts han de superar per aconseguir tirar endavant el seu negoci i que hem elaborat entrevistant a alguns alfarrassencs que es troben en aquesta situació. En el proper post, n’aportarem algunes solucions:
  1. La seva falta de liquiditat pot provocar que no tinguin marge de maniobra per aprofitar oportunitats de negoci que podrien ser rentables però que impliquen cert risc. En situacions més greus, pot induir a què l’empresa no pugui fer front als compromisos de pagament que té, pel que potser ha de plantejar-se vendre béns d’actiu, suspendre els pagaments i acabar fent fallida.
  2. Per altra banda, altres pateixen per no poder mantenir en el seu lloc de treball durant més temps a alguns dels seus contractats. En molts casos, si no en la majoria, la relació que s’estableix entre els treballadors de les petites empreses i els propietaris és molt més propera que en grans superfícies: un empresari coneix cada persona que treballa en el seu negoci, a la seva família, i també els seus problemes. És a dir, en molts casos hi ha un vincle emocional.
  3. Alguns comerciants també assenyalen la incorporació al seu mercat d’establiments que constitueixen una competència amoïnadora, com serien els comerços d’immigrants o l’apertura de grans superfícies. En el cas dels primers, si bé, tots ells arriben amb la intenció de guanyar-se un salari dignament i millorar les condicions en què fins el moment han viscut, s’ha de comprendre que per molts empresaris locals suposen un motiu de preocupació important. Sovint ofereixen productes a preus exageradament barats, una característica que deixa intuir la seva qualitat o les seves condicions de fabricació. En un context de recessió inclòs molts clients reduir les seves despeses a la màxima expressió, de manera que deixen d’acudir a altres comerços on s’ofereix una classe de producte de més qualitat però també més car. Per altra banda, s’ha obert a la capital més propera a Alfarràs, Lleida, grans superfícies com Media Markt i Decathlon. A més, des de fa temps, la Paeria, el seu ajuntament, està intentant trobar un lloc per obrir un nou Corte Inglés, fet que segons l’alcalde Àngel Ros, “reactivaria i afavoriria als petits comerços lleidatans” si es trobés al centre de la ciutat. Per ara, els grans establiments que ja estan funcionant s’ubiquen a la seva zona perifèrica. Per això, quan els seus clients hi van a comprar deixen de consumir en altres botigues que venen els mateixos productes (atrets per la fama d’aquestes companyies que asseguren preus baixos i alta qualitat) i no acudeixen a la zona comercial del centre de la ciutat o a la dels seus pobles, com passa amb molts habitants d’Alfarràs.
  4. La liberalització dels horaris comercials també constitueix una font de malestar. Alguns comerciants van manifestar la seva preocupació al voltant del debat sobre la possibilitat que es plantejava la Generalitat de permetre que els comerços poguessin obrir a partir de gener de 2013 moltes més hores. Aquesta facció que se’n mostrava en contra argumentava que moltes grans cadenes com Decathlon o MediaMark... podrien permetre’s sense problemes contractar a més treballadors per poder obrir totes les hores que volguessin. Mentrestant, ells no tindrien suficients recursos per poder pagar un altre lloc de treball, de manera que si decidissin obrir també aquelles hores per fer front a la competència, haurien de fer-se’n càrrec personalment i sense descans.
  5. Podem afegir, per acabar, que aquesta atenció constant també pot generar problemes de salut, com l’estrès.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada