En el penúltim post
publicat vam exposar una sèrie de problemes que preocupen a petits comerciants,
com els que podem trobar a Alfarràs, i als quals han de fer front per tal de
seguir endevant la seva activitat comercial. Com afirmen
des de GEM Catalunya, “els emprenedors juguen un paper important en la
modernització del teixit econòmic i en l’establiment d’una nova estructura
econòmica a Catalunya”. Així doncs, és imprescindible procurar contribuir
al correcte funcionament d’aquests emprenedors, que en definitiva, són motors
importants de la recuperació econòmica. Per aquest motiu, des de l’Alfarràs
Digital Post aportem algunes solucions que hem deduït gràcies a un treball
elaborat per una assignatura d’economia:
- L’Administració hauria de garantir una legislació que tota mena de comerços haurien de complir per tal d’assegurar igualtat de condicions entre establiments. D’aquesta manera, per exemple, si un emprenedor s’ha vist obligat a reformar el seu local per tal de complir amb les mesures de seguretat, cal vetllar perquè en tots els casos que sigui necessari es faci igualment o bé que tots els comerciants obrin només quan ho permet l’horari comercial.
- Per altra banda, l’Adminsitració hauria de dur a terme polítiques d’inversió pública per generar demanda a les empreses privades per garantir que tinguin una vida llarga.
- Pel que fa a l’actuació dels petits comerciants, molts estan augmentant la quantitat d’hores treballades i intentant trobar noves formes d’atreure els seus clients, cercant innovacions, captivar nous nínxols de mercat incorporant nous productes al seu estoc, atreure nous clients a través de les xarxes socials...
- A més, en el cas d’Alfarràs i també en altres pobles i ciutats, aquests petits empresaris s’engloben en associacions de comerciants, com la d’Alfarràs, que entre altres activitats endeguen campanyes de foment del consum al poble... Per exemple, al nostre poble van demanar el desembre de 2009 un estudi en què s’oferia una diagnosi i una sèrie de propostes d’actuació per la promoció del comerç d’Alfarràs, com la construcció d’aparcaments, dels carrers que circumval·len la zona comercial...
Malauradament,
per molts esforços que realitzin en aquest sentit, un atur de 6.208.000 persones
inevitablement comporta una davallada brutal del consum, i això implica que
l’encara existent, s’hagi de repartir entre les PIMES i les grans superfícies.
Arrel de la preocupació que m’han exposat molts comerciants per la
impossibilitat de cobrir tantes hores de treball, vaig recordar una classe
d’Introducció a l’economia en què es va indicar que la solució a l’atur era
racionalitzar el treball, repartir-lo. Si enlloc de que l’Estat donés subsidis
a l’aturat, pagués a un d’aquests emprenedors perquè els contractés i cobrís
algunes d’aquestes hores de treball, aquest nou treballadors cobraria el mateix
sou que estan aturat però ho faria per generar riquesa i ajudar que la
interminable jornada laboral d’alguns d’aquests humils autònoms es reduís,
contribuint al mateix temps a que passessin a ser més eficients, donat que les
hores de treball estarien equilibrades amb les hores de descans.
Una política
similar exposava un economista anomenat Raj Srivastava en una entrevista de La
Vanguardia publicada el 2010. Sembla ser que després d’aconseguir la seva
independència el 1965, Singapur, l’economia del qual es trobava en una situació
precària, va decidir invertir en capital humà i intel·lectual, en educació:
pagaven als aturats cursos de formació en totes les universitats del país i més
tard van abonar el 90% del seu salari als seus ocupadors per tal que, al seu
torn, el paguessin a aquests recol·locats. D’aquesta manera s’asseguraven que
els aturats es formessin i esdevinguessin capital humà ben format, ja que
d’altra manera, la por de no trobar altra feina s’hagués limitat a estalviar la
quantitat rebuda de l’atur. Així doncs, les persones que actualment no tenen
feina podrien posar-se a treballar i a generar alguna mena de riquesa, i
aquelles que encara no es poguessin recol·locar es formarien per tal de ser més
competitives per quan el mercat es reactivés.
Finalment,
i aportant un grau major d’opinió personal, considero que enmig aquest gran
esforç en educació, caldria incloure l’educació com a consumidors. Hem comentat
la brutal competència que constitueixen les grans superfícies pels petits
comerciants, entre els quals predomina la sensació de no poder fer-hi front:
parlem d’empreses amb molts recursos, que poden fer campanyes publicitàries a
nivell nacional promocionant productes a preus molt barats que sovint provenen
de l’estranger. Per aquest motiu, cal que la ciutadania es faci càrrec de les
implicacions que pot tenir adquirir un mateix producte en un petit comerç del
seu poble o en una gran superfície:
- Per una banda, el fet d’aportar certa riquesa a la petita empresa local repercutirà directament en el seu entorn, contribuint a que els més propers a ell puguin mantenir el seu negoci i contractin a persones de la zona.
- A més a més, comprar la seva fruita a la verduleria del poble comportaria que els agricultors locals rebessin un benefici, enlloc de que se l’emportés una gran distribuïdora d’aliments que importa productes de l’altra banda del món.
- Si el ciutadà en qüestió pateix una greu manca d’empatia cap als més propers a ell i aquests arguments no el convencen, potser ho fa pensar que comprant productes locals obtindrà aliments de molt més bona qualitat, que no han travessat oceans ni contenen substàncies que en permetin la conservació.
- I en darrer lloc, contribuint al manteniment del comerç de proximitat s’assegura també que en la localitat es vetlli perquè estiguin en bones condicions les zones amb afluència de clients s’hi prenguin més mesures de vigilància per generar seguretat.
José Luís Sampedro afirmava que “a la majoria de la població se li ha inculcat que serveix per guanyar diners sense aprofundir en res més, sense sentir la necessitat de reflexionar sobre res”, que “ha estat educada per ser un productor-consumidor”. És hora que canviem aquesta modalitat d’actuar, que tota la ciutadania comencem a reflexionar seriosament sobre els efectes que tenen els nostres actes i ens plantegem actuar en conseqüència per “ser el canvi que volem veure reflectit en el món” i evitar això:
 |
| Imatge: http://orcajohumor.blogspot.com.es/2010/07/otro-de-pobres.html |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada